24 hores i Hyde Park

d'aquí 24 hores el meu sistema nerviós, motor, cardiovascular, respiratori i els seus respectius afers biològics es trobaran dedicats a intentar proveir-me d'una bona escolta del concert(illu) que els senyors de blur han decidit muntar en ple centr(u) de london.

sí sí sí és una entrada autocomplaent i ximple però és que això que ja vaig anticipar al desembre és de les coses que me fan realment i hedonísticament feliç. aixís nem passant els dies.

o pudé només passa lu què diu el gran eduard punset que "la felicitat es troba a l'avantsala de la felicitat"... vés a saber...

enveja

hi ha dies que mus gradaria ser com aquell paiu que tots coneixem que sempre se'n surt de les patacades amb gràcia i sense deixar-s'hi cap de les 7 vides. prò pudé és que he quedat embadalit per la sortida i m'he perdut el moment de la patacada. o potser és que les recompenses que recull me fan una enveja impossible de controlar.

pudé és per això que me sembla que aquesta perspectiva tampoc és massa atractiva. que hi hagi patacada amb final airós vol dir que primer hi ha patacada. o què coi de prudències... pudé mus huríem de plantejar una patacada a veure què passa.

a falta de patacada n'escoltarem una (cançó) que sigui tranquil·la i geminarem la el·la de la tranquil·litat no sigui cas que el corrector m'ho subratlli de color vermei.

vacances a tv3 (reloaded)

ara fa un any vaig escriure això. la veritat és que la bola creix.

mirin, acàbut de veure el partit de fúmbol d'avui i aquests de can barça han sigut els reis del mambu i no es pot pas discutir. ho han sigut tota la temporada. però els reis del mambu, la barra i la catxassa són els periodistes i presentadors vedettes de tv3. mèrit especial i menció honorífica per la direcció de tv3 i per qui sigui que atorga el pressupost a major divertiment d'aquests senyors. bravo.

el país serà del barça però jo no crec que una empresa pública hagi de dilapidar pressupost enviant a tota aquesta colla de vividors privilegiats de vacances a roma. fem recompte i me'n deixaré algun: hi tenim la vedette cuní no se sap per quins sants cullons perquè d'esports hi entén tant com jo, hi tenim el guaperes oficial de les àvies: l'om, hi tenim mig equip del TN, hi tenim tot l'arsenal d'eminències esportives: escobar, pitxi, redactors d'esports en ple... cadascú amb el seu equipillu i els seus col·laboradurcillus que segur que si no anaven a roma no s'inspiraven per dir les mateixes bertranades de sempre sobre lu bo que és en messi i com n'és de guapu en guardiola.

lu millor és que, a sobre, hi porten dies allà. qui ho paga això? l'hotel del sr. cuní se'l paga ell? estan menjant entrepans embolicats per la mama en paper de plata per dinar? és necessari enviar aquesta colla d'assalariats de luju sobrepagats a roma a mofar-se de la gent que paga impostos?

a mi me fot gràcia, donat el context econòmic a dia d'avui, amb la collonada que mus venen de congelacions salarials, ajuts a la seat (dels collons), de cinturons estrets, de parlamentaris dimitits a gran bretanya per malgastar calers dels contribuents, de finançament promès a l'estatut (quina broma)... que, amb l'excusa del barça, enviïn a mitja plantilla de vividors a malbaratar recursos per no acabar informant de res que sigui realment ni important ni trascendent ni res.

i l'any que ve, ho podem superar. imaginin quin desplegament no faran si aquest any que no tenien ni tan sols els drets de la lliga de xampinyons han enviat a mig edifici de tv3. quan deuen costar els drets de la xàmpions que ja han comprat? qui ho paga? a qui ho paga? qui és que acaba gras, milionari, i rient de lu imbècil que és tot plegat?

tenir el 33 no salva la dignitat d'una televisió pública.

ubuntu o ser la demostració vivent que ja és possible ser ignorant i fer servir linux

si vostès són usuaris de sistemes operatius basats en linux, sisplau no continuïn llegint. no aportaré res més d'aquí en endavant que no siguin tòpics de nou convers. vostès ja hi han passat o ja ho saben.

perquè avui faré propaganda. però no hauran de comprar res. o, més ben dit, no hauran de pagar res.

sóc molt dolent pels aniversaris però tal dia va fer un any que em vaig comprar el meu (estimat) portàtil.

el vaig demanar amb ubuntu preinstal·lat i res més. ni arrencades duals amb windows ni res. la idea era demostrar-me si era possible la vida sense microsoft per una nul·litat tècnica com jo (una nul·litat amb bona voluntat però). i com que era gratis el risc a perdre era mínim.

el balanç és sensacional. aquests sistemes operatius basats en linux permeten una personalització gairebé total de l'ordinador. és tornar a tenir la sensació que domines la màquina i que tens veu i vot a decidir què hi poses, què hi treus i de què et refies; és engegar a prendre pel sac les parides sobre si vull o no vull obrir un fitxer o si vull reiniciar l'equip perquè he instal·lat no-sé-què i cal que reiniciï perquè-els-canvis-facin-efecte. és engegar a prendre pel sac les 400 icones que elles soles van apareixent a la barra de tasques i que alenteixen l'arrencada de la màquina (trobo a faltar poder anar de ventre mentre espero que s'engegui l'ordinador) i, gràcies a al·là, per fi, engegar a prendre pel sac als gàngsters totals que són els antivirus.

reconec que s'ha de voler aprendre (a interpretar la filosofia d'usuari, a buscar solucions, a escriure comandes de vegades al "temible" terminal d'ordres...) però crec que són sistemes operatius que estan llestos per a molta més gent que no fa el pas per pura mandra, per desconeixement o per convencionalisme.

trieu i remeneu, que diuen. hi ha ubuntu, novell, fedora... és posar això al google i trobar comunitats immenses de gent dedicada al tema.

i, hòstiaputa, que agradable que és que el sistema des d'un bon principi se t'adreci i funcioni 100% en català.

i prou de proselitisme. llegeixin sobre el tema. puc estar equivocat però això algun dia serà (hauria de ser) majoritari.

l'any de l'optimisme francès

no m'expliquin pas històries. el francès serà conquerit. no és res més que el parlar d'un català noucentista que ha perdut la capacitat de carregar un carro carregat de rocs.

el poder de la veu d'imbècil

buenu, 3 mesos després preséntut aquí en exclusiva mundial la conversa més intel·ligent que he mantingut en tot el putu trimestre.

disculpin la veu d'imbècil però és que en nin, el mitjà dels gats comunistes, només me contesta si li pàrlut una octava o dugues per sobre lu habitual.

la gent normalment discuteix perquè es pensen que poden fer canviar l'interlocutor d'opinió. buenu, totalment impossible. demostrat científicament. discutim per reforçar-nos a nosaltres mateixos. l'altre dia un paiu hasta me va arribar a dir que fer càmping en un rectorat serveix per alguna cosa i és molt eficaç per protestar. avui hi pensava mirant les notícies.

un altre també me va dir que els del govern no ho estaven fent tant malament, un altre que la meua obsessió amb la pèrdua de l'accent i el dialecte és una collonada, un altre que no és veritat que els matats assalariats de classe mitjana ho estem pagant tot en aquest país d'embusters fiscals i que és normal que els que poden passar d'estranquis no ho declarin tot, un altre que els mestres que van a la vaga és perquè estan veritablement preocupats per la qualitat de l'ensenyament i no per mantenir els seus privilegis de treballador intocable, que fan falta més polígons industrials ocupant el lloc d'un paisatge rural i ric al peu d'un PEIN, que el tramvia de les gavarres pot esperar 50 anys, que en puntí no és el millor lletrista en català, que en çapateru no és pas un embuster, que tenir carrera és important, que saber idiomes no és interessant...

jo me confòrmut amb què en nin li vingui de gust, de tant en tant, contestar-me. ni que sigui per la veu d'imbècil; ni que sigui perquè és abans de dinar. perquè ell acaba dinant i jo acàbut entenent lu què me surt dels pebrots.

blur is back!

aquest blog (de merda) no s'havia actualitzat mai en menus de 24 hàuers prò les circumstàncies són collonudes i encara que agafant-nos-ho pel costat més correcte hauríem de dir que "ve-te-li aquí una vegada quatre millunaris de quranta anys, certament ganduls, que se tornen a ajuntar per guanyar més pasta encara", direm: "ve-te-li aquí uns matats de lacustària que agafaran un rallant-air el 3 de juriol de 2009 per anar al putu hyde park a veure blur perquè tot avui que això mus ha fet ballar el cervellet de mala manera de la contentamenta de la cosa-en-si"

més detalls a la merdúmfia de pàgina d'exaltació britpop de nme.com o a www.blur.co.uk